Precarietat laboral i educativa

Publicat originalment a dBalears (05-05-2024)

En el context d'una actualitat política tan estressant, i en el que les notícies són falses o efímeres, pot semblar que no cal comentar una notícia de fa més d'una setmana. Discrep. Hi ha fets noticiables que requereixen un poc de repòs per ser comentats. Vet aquí, idò, una opinió sobre una notícia de fa deu dies.

Com estava previst, el proppassat 26 d'abril es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2024. Sindicats i patronals, des de cadascuna de les respectives perspectives, i com és habitual, valoraren les dades. La notícia -l'anomalia, diria jo- va ser la no valoració del Govern que es limità a l'exposició d'algunes dades. Tota l'anàlisi governamental es limità a destacar que "Balears registra la xifra més alta d'ocupació durant el primer trimestre amb 541.000 segons l'EPA".

Al Govern de PPVox sembla importar-li un rave la qualitat d'aquesta ocupació, la precarietat laboral, i, atenció, les dades educatives que inclou l'EPA.

Però, les dades són tossudes: La precarietat laboral s'accentua com ho palesa el fet que 20% i escaig de persones assalariades en el primer trimestre de 2024 tinguin una antiguitat en l'empresa inferior a un any. I, si parlam d'antiguitat en el contracte, aquest percentatge supera el 29%. Això representa que, en termes interanuals, les persones assalariades amb poca antiguitat augmenta entorn de l'1,5%. És a dir, les facilitats i baix cost dels acomiadaments, el frau en la no superació del període de prova en les contractacions noves, etc., fa estralls.

I de les dades educatives? i) Augmenta lleugerament el nombre de menors de vint-i-sis anys amb baix nivell educatiu (fins a la primera etapa de l'ensenyament secundari). En el  primer trimestre de 2024 són 72.800, mentre que en el mateix trimestre de l'any anterior eren 72.000. ii) Ara bé, la dada més preocupant és la d'abandó escolar primerenc. La taxa registrada en els tres primers mesos de 2024 és del 20,88%. Un augment interanual del 3,19%!

Sens dubte, la situació laboral té, més enllà de la temporalitat formal, un greu problema de precarietat real. La situació educativa aconsellaria focalitzar els esforços polítics i pressupostaris a combatre el baix nivell educatiu del nostre jovent, i, sobretot, disminuir força les taxes d'abandó escolar primerenc. Però els bàrbars governants -embogits amb quimeres ideològiques- s'estimen més posar al centre del debat públic polítiques de descohesió social i plans de segregació lingüística a les escoles. Són el mal!

 

No es pot estar per tot alhora

Publicat originalment a dBalears (28-05-2024)

És una obvietat que, com diu el refranyer, beure i bufar, tot no pot ser. Els que tenim alguns triennis d'antiguitat en l'activisme social estem avesats a aquesta evidència. Ara bé, a vegades,  hom sent la necessitat d'explicar determinades absències per no poder estar a dos llocs alhora. És el que em passa aquesta setmana. Desdient el tòpic de la Mallorca desmobilitzada, els dies vinents els carrers de Palma viuran dues mobilitzacions a les quals, per lesa democràcia, s'hi ha de fer presència.

El Primer de Maig –el Dia internacional dels treballadors i les treballadores- continua tenint tot el sentit de ser la jornada cabdal de reivindicació del moviment obrer mundial, i, lògicament, del local. En l'actual context de greus precarietats múltiples és tan necessària la mobilització obrera com complex articular-la. Però cal persistir. Per entendre i reforçar recíprocament aquesta complexitat i necessitat de persistència en la mobilització de les classes subalternes i precàries, suggeresc llegir el llibre "Tu precariedad y cada día la de más gente, Desigualdad y ansiedad en el siglo XXI" de Patrícia Castro, i el d'Anna Pacheco "Estuve aquí y me acordé de nosotros. Una historia sobre turismo, trabajo y clase". Vivim uns temps que la cèlebre consigna de Gramsci “Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzau-vos, perquè necessitarem tota la nostra força" és de radical actualitat. Per tant, cal, més que mai, llegir!

El Primer de Maig és, també, una data rellevant per a la lluita a favor de la pau i la solidaritat internacional. Enguany especialment pensant amb Palestina, sense oblidar el poble sahrauí, i l'armeni.

I diumenge 5 de maig l'Obra Cultural Balear (OCB) ens convoca a omplir la Plaça Major de Palma. La Diada per la llengua, com a acte final del Correllengua d'enguany, ha de ser -ho serà!- un  èxit. Sens dubte serà una gran mobilització ciutadana ... "perquè el nostre amor a la llengua i a Mallorca és infinitament més fort que el seu odi".

Enyoraré especialment no ésser-hi a la convocatòria de l’OCB. Al cap i a la fi, el 1r. de maig intentaré celebrar-lo amb la Unió General de Treballadors de Saguia, el Hamra i Río de Oro (UGT- SARIO). Si, efectivament, el motiu de la meva absència a aquestes dues mobilitzacions és que aquesta setmana estaré amb una bona delegació de gent de les Illes Balears als Campaments de persones refugiades sahrauís a Tindouf (Algèria). És un viatge, òbviament, de solidaritat amb el Front POLISARIO, i, per tant, amb la causa del poble sahrauí, és a dir, amb la causa de descolonització de la darrera colònia d'Àfrica, i, en conseqüència, de la independència del Sàhara Occidental. Però també és un viatge de denúncia de la conculcació per part de l'ocupant, el Marroc, dels drets humans de la població sahrauí dels territoris ocupats. Val a dir que Amnistia Internacional en el informe "La situació dels drets humans al món" corresponent a 2023 que acaba de ser publicat, alerta de la intensificació de la repressió que suporten els activistes, i, sobretot, les activistes sahrauís.

Serà, també, una setmana per tornar a visitar les institucions -educatives, sanitàries, de memòria, culturals, etc.- d'un estat en construcció, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD); i per gaudir d'un dels esdeveniments més màgics de solidaritat amb el poble sahrauí i de demostració de la seva resiliència, el FiSahara (Festival Internacional de Cinema del Sàhara Occidental). La d'enguany és la divuitena edició del FiSahara, i se celebrarà sota el títol de Jaimitna Fi Cinema (La nostra haima al cinema): Resistir és Vèncer. Durant aquests dies podrem veure projeccions i col·loquis temàtics amb pel·lícules sobre el Sàhara Occidental (Insubmises, Camps Elisis, El Temps després de la Pluja, Desert PHOSfate), Palestina (200 Metres, Roof Knocking), Timor Oriental (La Guerra de Beatriz), Colòmbia (Igualada), Puerto Rico (Carrer de la Resistència), o Algèria (Hassna), entre d’altres (aquí el programa complet). Celebrar les lluites de resistència com una forma de victòria, ens cal! Fer-ho sota les estrelles del desert, té un alt grau de màgia...

Tanmateix, allò amb més voltatge màgic és el retrobament amb les famílies sahrauís, i allò més important renovar el  compromís amb la causa sahrauí. 

 

Ara que venen eleccions ...

Publicat originalment a dBalears(21-.4-2024)

D'aquí a l'estiu és tot un seguit d'eleccions. Avui, mentre escric aquestes ratlles, ja es vota a Euskadi. Pel que he pogut seguir de la campanya electoral sembla que la gestió dels serveis públics -com ara la sanitat o les polítiques públiques d'habitatge- per a la ciutadania d'Araba, Bizkaia, i Gipuskoa que ha fet el govern de coalició PNB-PSOE no és per tirar coets. Tenir un just sistema de finançament autonòmic és fonamental, però no basta. Cal optar entre gestionar a favor de les majories socials o al servei de les elits. És qüestió de defensar la cosa pública o el business friend. Ara bé, és tan meravellós el Concert Econòmic Basc com a sistema de finançament autonòmic? Abans de contestar llegeixin aquest article de Joseba Permach. Tinc per a mi que avui la ciutadania basca votarà pensant amb aquestes coses i no en marcs mediàtics i polítics del Madrid de l'ultranacionalisme espanyolista sobre el passat d'ETA.

En unes setmanes, el propvinent 12 de maig, es votarà al Principat de Catalunya. Tot i que formalment fins el divendres pròxim  no  comença la campanya electoral, un dels temes que em semblen cabdals és saber si per part dels independentistes democràtics hi ha o no n'hi ha compromís ferm de “cordó sanitari”. És a dir, hi ha o no hi ha compromís d’aplicar  un seguit d'acords entre partits per a aïllar i impedir l'accés a àmbits de  poder a l'emergent independentisme xenòfob i de discurs de l'odi. És qüestió d'antifeixisme!

Aquesta qüestió té a veure amb la tercera cita amb les urnes del pròxim 9 de juny que votarem la composició del Parlament Europeu. Són per moltes raons unes eleccions claus en termes de raó civilitzatòria. Si la puixant extrema dreta neofeixista i els seus socis del Partit Popular guanyen aquestes eleccions significarà una volta de rosca involucionista a les timorates polítiques de la UE en àmbits del dret laboral, de la pau i la diplomàcia com a forma de resoldre els conflictes, de la crisi ecològica i climàtica, dels feminismes, dels drets civils, etc. I, no cal dir-ho, un retorn a l'austericidi.

Convé no perdre de vista que el passat 1 de gener va tornar a entrar en vigor el Pacte d'Estabilitat i Creixement després de la moratòria per al desplegament de les polítiques europees contra les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta moratòria va permetre, enfront de les polítiques de radical ajust neoliberal, l'aplicació d'un cert i molt qüestionable gir neokeynesià impulsat per la Comissió Europea, amb el suport del BCE, i concretat en diversos mecanismes, entre ells els fons New Generation. Però aquest gir s'acaba i la perspectiva és que, segons els resultats de les eleccions europees del primer diumenge de juny, anem de malament a pitjor en termes de justícia social.

Som més d'acceptar recomanacions de lectures que de fer-ne. Ara bé, per a aquest Sant Jordi, i amb la perspectiva de les pròximes eleccions europees, no em puc estar de recomanar un llibre que, sense ser novetat editorial, és essencial per entendre els temps que vivim. Em refereixo a "L'art d'esdevenir humà" de Rob Riemen. A tall d'exemple, l'intel·lectual neerlandès ens planteja les següents preguntes: ¿Quines són les causes de la crisi moral del nostre temps? ¿Quina és l'essència de la democràcia i per què la democràcia va de baixa en tants països? ¿On es poden trobar encara els valors humanistes universals i quina rellevància tenen en una democràcia de masses dominada per la tecnologia? ¿És possible fer front al nihilisme sense caure en la nostàlgia o el fonamentalisme? ¿Quina és la conseqüència de tots aquests fenòmens socials per a la teva pròpia vida i què pots fer per garantir-te una vida digna? Sens dubte, per no retrocedir, per a no anar-se'n pel pedregar, cal plantejar bé les preguntes. Sobretot ara que venen eleccions.