dijous, 15 de juny del 2017

Temporalitat laboral



La setmana passada es publicaren les dades d'atur registrat, d'afiliacions a la Seguretat Social, i de contractes del proppassat mes de maig. Sembla que, amb una xifra de 41.429 persones formalment registrades a l’atur, un total de 526.115 registres d'afiliacions, i 75.066 contractes registrats, hi ha una satisfacció més o menys generalitzada. La cosa, podria anar millor, però va bé, diuen.

El més curiós de tot plegat és que el Govern, i la majoria de mitjans de comunicació posen l'èmfasi en l'increment interanual de 32.552 afiliacions (6,6%), i que la patronal es fixa, sobretot, en l'estirabot de contractes registrats (8.060 en termes absoluts, i un 12% en termes percentuals) d'aquest mes de maig, en relació a l'any passat.

Dic que és curiós perquè ningú repara en una dada clau: El maig de 2016 el nombre de contractes necessaris perquè creixés una afiliació (un registre) a la Seguretat Social era de 2,33; i enguany aquest nombre ha crescut fins a 3,75. És a dir, la temporalitat contractual segueix desfermada des de la Reforma Laboral del PP (2012).

Tot i que a final de maig d'enguany encara tenim 15.696 persones, el 37,8% del total de persones desocupades registrades, en atur de llarga durada (més de 12 mesos), una altra curiositat és que ens parlin d'un -18.8% de reducció interanual d'aquest col·lectiu. Sembla que ningú no vol reparar que, per a ser considerada persona aturada de llarga durada, aquests 12 mesos de permanència en situació d'atur registrat han de ser, sine qua non, ininterromputs. Per tant, amb un contracte de molt curta durada -posem per cas d'uns dies- es deixa de ser aturat o aturada de llarga durada.

Amb tot plegat, hom pot concloure que fa falta tenir sempre present el factor temporalitat a l’hora d’analitzar les estadístiques laborals, i, sobretot, és imprescindible una "nova gramàtica" per interpretar l'evolució  de la situació laboral. En aquesta gramàtica interpretativa allò clau és tenir en compte que la funció de l'ocupació remunerada com a factor d'inclusió social només es compleix si aquesta ocupació té uns nivells acceptables d'estabilitat, d'ingressos salarials, i de qualitat de les relacions laborals. Em tem que, per parlar de millora qualitativa de la situació laboral illenca, gairebé resta tot per fer!

Publicat originalment a dBalears (12-VI-2017) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada